&quot;Ocupo la cel·la 16 d&apos;un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77" Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong&apos;o. L&apos;autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació. Ngũgĩ wa Thiong&apos;o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l&apos;esperit de resistència que permet l&apos;esperança. L&apos;obra és també una reflexió sobre l&apos;empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.

Lluitar amb el diable

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d&apos;artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d&apos;aquest marc només és la punta de l&apos;iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s&apos;inicia l&apos;artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s&apos;allunya l&apos;art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. 
<br/>
A partir del canvi de paradigma sobre la idea d&apos;exposició amb l&apos;objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l&apos;artista s&apos;adapta a la producció institucional que s&apos;entén com a art. L&apos;autor també valora si, per contra, és l&apos;exposició institucional la que dota el treball d&apos;una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
<br/>
Gasol explora l&apos;existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l&apos;exposició d&apos;art.

Art (in)útil

Descolonitzar la ment , referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong&apos;o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l&apos;imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d&apos;una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong&apos;o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l&apos;autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l&apos;actualitat.

Ciclogènesi

Серия включает 4 книги