литературоведение

Sense por de patir cap altra traïció que la que pot suposar el propi llenguatge, són poques les coses que es puguin afegir a un text tan directe i ple de veritat com Traït, de Pau Vadell i Vallbona, 34è Premi de poesia Senyoriu d&apos;Ausiàs March. […] La traïció que sobrevola aquests poemes pren formes diverses. És, per una banda, la traïció que la persona pateix per part de la resta d&apos;individus, el que sovint s&apos;anomena societat. Tots aquells que furguen les entranyes del poeta, que li suposen una antiga nafra, un corc que s&apos;afica, un ganivet de fil prim i tall gruixut. És la traïció de la guerra oberta i de la postguerra, de la fecundació de la por i de les ortigues, d&apos;aquells que urbanitzen el mapa de l&apos;escriptura a marxes forçades i que ens obliguen a gratar entre el seu ciment inútilment, amb les ungles. És també la traïció que el llenguatge imposa al poeta, la gàbia en què l&apos;atrapa.