&quot;El vetllen al seu taller mateix, envoltats de bustos i de torsos. És el que en Iannis Aramakis hauria volgut. La seva mort és un èxit, plena de models i d&apos;artistes, de cossos bonics. A en Gómez li roben la bossa allà mateix, a la vetlla. Li sembla una falta de respecte. La Nora diu: Podríem cuinar fesolada i tzatziki, en honor al difunt. En Gómez diu: Per què no, i també diu: Quina colla d&apos;impresentables."
<br/>
Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l&apos;humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l&apos;amistat, de l&apos;amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l&apos;escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d&apos;Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.
<br/>
El jurat del Documenta n&apos;ha destacat «un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable».

Полная версия:

Irene Pujadas Els desperfectes