документальная литература

La carta de Pablo a Filemón es el más breve de los escritos del Nuevo Testamento. Pablo pide a Filemón, cristiano, que acoja de nuevo a su esclavo Onésimo, también cristiano, que había huido y que, según la justicia de Roma, era merecedor de un castigo ejemplar. No obstante, la carta es un vivo testimonio de la contradicción entre la fidelidad al Evangelio de Jesús, creadora de un nuevo modelo de convivencia, y la costumbre y el derecho del Imperio de Roma. Un imperio en pleno desarrollo y afirmación de su poder, y un apóstol, Pablo, que escribe desde la cárcel. Teodor Suau analiza a fondo la carta y nos muestra sus consecuencias teológicas, éticas, cristianas. La legislación del Imperio, en la época de Pablo y en la nuestra, es ampliamente superada por un Amor que cuestiona cualquier clase de esclavitud.

сделай сам

El cristiano y la legislación del Imperio

La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d&apos;un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l&apos;Evangeli de Jesús, creadora dun nou model de convivència, i el costum i el dret de l&apos;Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l&apos;Imperi, a &apos;lèpoca de Pau i en lactualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d&apos;esclavitud.

Teodor Suau Puig