литературоведение

El tour de force narratiu de Zoran Malkoč, publicat després d&apos;haver guanyat el premi Ranko Marinković de narrativa breu de l&apos;any 2009 del periòdic Večernji list, ens du a l&apos;Eslavònia dels anys de la guerra i la postguerra a Croàcia, en uns espais que podríem anomenar perduts (però de cap manera inexistents), si no fos perquè queden inscrits al mapa de la prosa contemporània croata pels herois de Malkoč: uns perdedors i vencedors ben particulars.
<br/>
Membres del club d&apos;aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d&apos;estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d&apos;Eslavònia en un paradís turístic… tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l&apos;excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.
<br/>
La narrativa de Zoran Malkoč evoca els esperits de Babel, Dostoievski, Marinković, Bukowski,… però el to i l&apos;esperit d&apos;aquests contes pertanyen només al seu autor i als lectors.
<br/>
Brutal, atroç, però estranyament bell, situat al marge de qualsevol moda o tendència, d&apos;una sinceritat que fa mal, el llibre El cementiri dels reis menors és una de les millors col·leccions de contes publicades des dels 90 fins ara.