литературоведение

«No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment». Aquesta divisa de Virginia Woolf, una de les quinze grans dones que es relleven per protagonitzar cadascun d&apos;aquests contes, hauria estat compartida de ben segur per totes les altres. La història de les plomes lliures arranca i s&apos;emmiralla en el mite de la dona de sal, condemnada a la condició d&apos;estàtua per curiosa i desobedient. La conversa inoblidable entre Rosa Parks i Recy Taylor, l&apos;accident de bicicleta de Simone de Beauvoire, la col·lecció més estimada de Caterina Albert, l&apos;erotisme d&apos;Anaïs Nin… Aquest recull de contes és un gran homenatge a les dones lliures i de mirada esmolada, i especialment a les escriptores i artistes, de totes les èpoques i condicions. També suposa un pas endavant decisiu en la carrera d&apos;una autora que tampoc té límits: Gemma Pasqual i Escrivà demostra una gran sensibilitat, un coneixement literari profund i una riquesa d&apos;estil que fa justícia a les seves incomparables protagonistes.
<br/>
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, 1967) és, des de fa anys, una de les autores més celebrades del país gràcies, sobretot, a les seves obres de literatura infantil i juvenil. Marina, Et recorde, Amanda, la sèrie de novel·les de la Xènia o La rosa de paper li han fet fer una infinitat de quilòmetres entre presentació i presentació, entre celebració i celebració. Aquest llibre es podria considerar el seu bateig en la literatura d&apos;adults, si és que fessin falta aquestes etiquetes. Escriu regularment en mitjans de comunicació com Vilaweb i és vicepresidenta al País Valencià de l&apos;Associació d&apos;Escriptors en Llengua Catalana.