литературоведение

Ludvik Slaby —"el que es lamenta, el que sospira, el que esbufega", «el que no aguanta la pressió»– és cap de premsa d&apos;una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l&apos;omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l&apos;editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història —K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís— aniran destruint la moral de Slavy fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació. Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d&apos;humor i escrita amb un ritme agilíssim, L&apos;amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d&apos;un amo i la misèria vital de qui s&apos;hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular. «L&apos;estil, la veu inconfusible del Miquel Adam, pot amb tot. Té una veu tan torrencial que per si sola pot aixecar els relats que estructuralment semblarien coixos, històries que suspendrien Conte I i Conte II aquí s&apos;eleven i esdevenen extraordinàries gràcies a la potència d&apos;aquesta manera d&apos;escriure. Se&apos;n diu talent, d&apos;això», Albert Forns. «L&apos;obra de Miquel Adam s&apos;ha de llegir lentament per copsar-ne tots els detalls i per pescar totes les perles de saviesa sobre la condició humana que l&apos;autor va deixant caure», Sam Abrams.